Carles Puigdemont i Casamajó neishec eth 29 de deseme de 1962 en Amer (Catalonha). Pendent lèu tres decènnis era sua activitat professionau siguec restacada damb era comunicacion enquia qu’en 2006 hec eth pas tara politica en èster elegit deputat en Parlament de Catalonha e en 2011 baile de Girona, cargue que ne serie reelegit en 2015. Eth 10 de gèr de 2016 siguec investit 130au president dera Generalitat de Catalonha, era mès nauta representacion institucionau catalana. Pendent eth sòn mandat, eth 1èr d’octobre de 2017 se celebrèc eth prumèr referendum constrenhent sus era independéncia de Catalonha a despiet dera oposicion der Estat Espanhòu, que sagèc d’empedir era votacion per usatge dera fòrça. Eth 27 d’octobre eth Parlament de Catalonha, en tot assumir eth resultat deth referendum, clarament favorable ara independéncia, aprovaue ua declaracion que constituïe “era Republica catalana, coma Estat independent e sobeiran, de dret, democratic e sociau”.Coma responsa, eth govèrn espanhòu cessèc tot er executiu legitim catalan, includit eth president Puigdemont que, sense arreconéisher eth sòn cessament, se vedec forçat a exiliar-se en Belgica deuant eth laueg de repression politica en forma de planh juridic per rebellion, sedicion e mauversacion contra es membres deth Govèrn legitim de Catalonha.
Eth 21 de deseme de 2017 se celebrèren eleccions ath Parlament de Catalonha convocades peth govèrn espanhòu a on eth president Puigdemont obtenguec eth mès naut percentatge de vòts dera majoritat independentista, mès es tribunaus espanhòus li refusèren en diuèrses escadences eth dret a èster investit president. Eth 25 de març de 2018 siguec detengut en Alemanha en vertut d’un orde europèu de detencion e extradicion dictat pera justícia espanhòla, mès era justícia alemanda refusèc d’extraditar ath President pes delictes de rebellion e sedicion, hèt que comportèc qu’era Cort suprèma espanhòla retirèsse er èuroorde. Actuaument, Carles Puigdemont ei un ciutadan liure europèu damb residéncia en Belgica, a on presidís eth Conselh pera Republica Catalana, un organisme que promò era defensa des drets civius e politics de Catalonha en espaci liure d’Euròpa. Enes eleccions ath Parlament Europèu, celebrades eth 26 de mai de 2019, Puigdemont dirigic era lista mès votada en Catalonha, damb lèu un milion de vòts. Maugrat qu’iniciaument eth Conselh Electorau Espanhòu refusèc dar-li es credenciaus d’eurodeputat, eth Tribunau de Justícia dera Union Europèa estimèc qu’ère deputat deth Parlament Europèu a toti es efèctes. Ei president de “Junts per Catalunya”, partit politic impulsat en ostiu de 2020.
D’ençà der inici deth sòn exili, eth president Puigdemont a estat convidat per diuèrsi parlaments e universitats atau coma per institucions politiques, sociaus e culturaus d’arreu d’Euròpa, e a publicat diuèrsi libres: Era crisi catalana. Ua oportunitat entà Euròpa (2018); Re-junhem-mos (2019), M’expliqui. Dera investidura ar exili (2020) e Era luta en exili (2020), es dus darrèri damb eth jornalista Xevi Xirgo.