La Casa de la República

Avenue de l’Avocat 34, Waterloo

CASA
DE LA
REPÚBLICA
CATALANA

WATERLOO - BÈLGICA

Era Casa dera Republica ei era residéncia oficiau en exili deth 130au president dera Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont i Casamajó.
Plaçada en Waterloo, Belgica, ena Avenue de Avocat 34, ua zòna residenciau aluenhada deth centre de Brussèles, era Casa dera Republica ei era sedença centrau a on se trabalhe era internacionalizacion deth conflicte catalan arreu deth mon.
Casa dera Republica ei, donques, en còr d’Euròpa, un espaci liure a on deféner es drets des catalans e es catalanes. Ei venguda per aguesta arrason era sedença deth Conselh pera Republica.

OBJECTIUS E GESTIONS
Era Casa dera Republica ei era residéncia privada e ath madeish temps a on se desvolòpen es activitats oficiaus deth 130au president dera Generalitat en exili, Carles Puigdemont, ara demora deth sòn retorn tà casa, en Catalonha.
Era Casa dera Republica catalana ei venguda un espaci de reünions e de pensada, de debat de proposicions o recepcion de visites, activitats que pretenen ajudar ara creacion d’un encastre de trabalh entà afrontar ua naua estapa deth procès d’assolidatge dera independéncia de Catalonha.
Regularament eth Conselh de Govèrn deth Conselh pera Republica, que ne son membres eth tanben exiliat conselhèr Comín (vicepresident deth Conselh), era conselhèra Ponsatí e eth conselhèr Puig, s’amasse ena Casa dera Republica en tot convertir-se atau en referent politic de bastiment dera Republica Catalana peth hèt que pòt trabalhar aluenhat dera repression organizada per Estat Espanhòu en Catalonha.

Carles Puigdemont i Casamajó neishec eth 29 de deseme de 1962 en Amer (Catalonha). Pendent lèu tres decènnis era sua activitat professionau siguec restacada damb era comunicacion enquia qu’en 2006 hec eth pas tara politica en èster elegit deputat en Parlament de Catalonha e en 2011 baile de Girona, cargue que ne serie reelegit en 2015. Eth 10 de gèr de 2016 siguec investit 130au president dera Generalitat de Catalonha, era mès nauta representacion institucionau catalana. Pendent eth sòn mandat, eth 1èr d’octobre de 2017 se celebrèc eth prumèr referendum constrenhent sus era independéncia de Catalonha a despiet dera oposicion der Estat Espanhòu, que sagèc d’empedir era votacion per usatge dera fòrça. Eth 27 d’octobre eth Parlament de Catalonha, en tot assumir eth resultat deth referendum, clarament favorable ara independéncia, aprovaue ua declaracion que constituïe “era Republica catalana, coma Estat independent e sobeiran, de dret, democratic e sociau”.Coma responsa, eth govèrn espanhòu cessèc tot er executiu legitim catalan, includit eth president Puigdemont que, sense arreconéisher eth sòn cessament, se vedec forçat a exiliar-se en Belgica deuant eth laueg de repression politica en forma de planh juridic per rebellion, sedicion e mauversacion contra es membres deth Govèrn legitim de Catalonha.

Eth 21 de deseme de 2017 se celebrèren eleccions ath Parlament de Catalonha convocades peth govèrn espanhòu a on eth president Puigdemont obtenguec eth mès naut percentatge de vòts dera majoritat independentista, mès es tribunaus espanhòus li refusèren en diuèrses escadences eth dret a èster investit president. Eth 25 de març de 2018 siguec detengut en Alemanha en vertut d’un orde europèu de detencion e extradicion dictat pera justícia espanhòla, mès era justícia alemanda refusèc d’extraditar ath President pes delictes de rebellion e sedicion, hèt que comportèc qu’era Cort suprèma espanhòla retirèsse er èuroorde. Actuaument, Carles Puigdemont ei un ciutadan liure europèu damb residéncia en Belgica, a on presidís eth Conselh pera Republica Catalana, un organisme que promò era defensa des drets civius e politics de Catalonha en espaci liure d’Euròpa. Enes eleccions ath Parlament Europèu, celebrades eth 26 de mai de 2019, Puigdemont dirigic era lista mès votada en Catalonha, damb lèu un milion de vòts. Maugrat qu’iniciaument eth Conselh Electorau Espanhòu refusèc dar-li es credenciaus d’eurodeputat, eth Tribunau de Justícia dera Union Europèa estimèc qu’ère deputat deth Parlament Europèu a toti es efèctes. Ei president de “Junts per Catalunya”, partit politic impulsat en ostiu de 2020.

D’ençà der inici deth sòn exili, eth president Puigdemont a estat convidat per diuèrsi parlaments e universitats atau coma per institucions politiques, sociaus e culturaus d’arreu d’Euròpa, e a publicat diuèrsi libres: Era crisi catalana. Ua oportunitat entà Euròpa (2018); Re-junhem-mos (2019), M’expliqui. Dera investidura ar exili (2020) e Era luta en exili (2020), es dus darrèri damb eth jornalista Xevi Xirgo.

CARLES PUIGDEMONT
I CASAMAJÓ

GIRONA - CATALUNYA

ACTIVITAT INSTITUCIONAU ENA CASA DERA REPUBLICA

Brèu amàs des darrères activitats institucionaus deth 130au president dera Generalitat en exili, Carles Puigdemont, ena Casa dera Republica.

Reunió amb Yves-François Blanchet

El president Puigdemont es reuneix amb el líder del Bloc Quebecois, Yves-François Blanchet, per abordar la situació política dels seus respectius països. Puigdemont ha agraït la solidaritat dels ciutadans del Quebec amb Catalunya.

Reunió amb Sybren Posthumus,

El diputat de l’Assemblea de Frísia i dirigent del Partit Nacional Frisó ha lliurat al president Puigdemont un passaport simbòlic per expressar-li que “sempre serà benvingut a Frísia”.

ACTIVITAT INSTITUCIONAU INTERNACIONAU

Activitat institucionau internacionau deth president Puigdemont, dehòra dera Casa dera Republica.

Conferéncia de premsa des tres darrèri presidents dera Generalitat de Catalonha en Perpinhan (Catalonha Nòrd)
Eth president Puigdemont, acompanhat deth president Torra e deth president Mas, an convocat ua conferéncia de premsa conjunta entà denonciar era repression qu'an patit toti es caps der executiu aguesti darrèri ans.
Participacion ena Universitat Catalana d’Estiu en Prada (Catalonha Nòrd)
Eth president Puigdemont a impartit era conferéncia “Independència desactivada?” En encastre dera 52au edicion dera Universitat Catalana d’Estiu qu’ère entitolada “Construir el país en llibertat”.
Assisténcia e visita ara Maternitat d’Elna (Catalonha Nòrd)
Visita suspresa deth president Puigdemont ara concentracion deth Comitat de Solidaritat Catalana que cada setmana organizen ena ”Hora solidària amb els presos polítics, exiliats i represaliats catalans”
Acte deth Conselh pera Republica en Perpinhan (Catalonha Nòrd)
Eth president Puigdemont a participat en acte multitudinari organizat peth Conselh pera Republica. I a participat amassa damb era conselhèra e eth conselhèr en exili, Clara Ponsatí e Toni Comín, e era rèsta de membres deth conselh de govèrn deth Conselh pera Republica.
Assisténcia en African Women’s Forum (Brussèles, Belgica)
Eth president Puigdemont a estat ua des personalitats politiques europèes convidades ara jornada inaugurau deth African Women’s Forum.
Eth futur d’Euròpa en Roeselare (Belgica)
Participacion en ua jornada enterpresariau entà debàter eth futur d’Euròpa amassa damb er expresident de Flandra, Geert Bourgeois.
Damb eth president Jambon en Sint-Niklaas (Belgica)
Eth president Puigdemont e eth president de Flandra, Jan Jambon, an estat es dus convidadi d’aunor en un acte de supòrt ath miei digitau flamenc Doorbraak.
Debat politic en Sindelfingen (Alemanha)
Intervencion en un debat organizat pera JEF Kreisverband Böblingen entà analisar eth procès sobeiranista de Catalonha.
Convidat en Hestivau Endorfine (Lugano, Soïssa)
Eth president Puigdemont a estat eth politic europèu escuelhut entà parlar deth dret ara autodeterminacion des pòbles en aqueth concors.
Debat en Koksijde (Belgica)
Participacion deth president Puigdemont en un acte public entitolat “De Inspraak: Wat nu Catalonië?” entà analisar eth futur politic en Catalonha.
Intervencion en acte Aumplim Estrasburg (França)
Eth president Puigdemont interven ena termièra franco-alemanda en acte ciutadan “Aumplim Estrasburg” en tot coïncidir damb era session constitutiva deth Parlament Europèu.
Assisténcia en Fòrum Crans Montana (Genèva, Soïssa)
Conferéncia ena session inaugurau dera 30au edicion deth Fòrum Crans Montana celebrat en Genèva e amassades damb caps d’estat e representants des cinc continents.
Collòqui en Amborg (Alemanha)
Debat public sus eth conflicte politic catalan damb era deputada alemanda Zaklin Nastic en Amborg.
Conferéncia-collòqui en Oxford (Regne Unit)
Conferéncia e debat posterior ara prestigiosa institucion Oxford Union entà explicar eth dret de Catalonha a vier ua republica independenta.
Visita en Londres (Regne Unit)
Reünion en Londres damb es deputats deth grup dera amistat de Catalonha en Westminster.
Visita en Berlin (Alemanha)
Reünion en Parlament alemand damb eth vicepresident deth Bundestag, Wolfgang Kubicki, e diuèrsi deputats dera Cramba.
Visita en Ljubljana (Eslovènia)
Reünion damb eth baile de Ljubljana, Zoran Janković, e er europarlamentari Ivo Vygl entà denonciar era manca de democracia en estat espanhòu.
Assemblada de Corsega (Ajacciu, França)
Videoconferència ena Assemblada de Corsega en Palai de Congrèssi d’Aiacciu sus eth futur dera democracia en Euròpa e eth mon.
Conferéncia en Kortrijk (Belgica)
Conferéncia “The road ton catalan self-determination: why now” en Ajuntament de Kortrijk damb era assisténcia de Geert Bourgeois, president de Flandra.
Literatura catalana en Neumünster (Alemanha)
Autrejament d’ua seleccion des melhores òbres dera literatura catalana tradusides ar alemand ena bibliotèca dera preson de Neumünster en arregraïment ar acuelhuda qu'arrecebec ena preson er an 2018.
Acte en Parlament Europèu
Participacion ena inauguracion dera exposicion 'The Catalan Language: 10 million European voices', organizada per Plataforma pera Lengua en Parlament Europèu.
Visita en Zuric (Soïssa)
Visita en Parlament cantonau e municipau de Zuric, damb assisténcia ena session plenària municipau e participacion ena convèrsa-collòqui “Carles Puigdemont i la crisi catalana” en teatre Kaufleuten.
Collòqui ena Universitat d’Anvèrs (Belgica)
Convèrsa sus era situacion politica catalana damb eth professor Peter Bursens ena Universitat d’Anvèrs.
Parlament de Flandra (Brussèles, Belgica)
Visita des presidents Puigdemont e Torra en Parlament de Flandra convidadi peth president Jan Peumans e conferéncia des dus presidents en Brussèles
Universitat de Groninga (Païses Basses)
Acte “An independent Catalonia?” En forma d’entrevista-collòqui ena Aula Magna dera Universitat de Groninga.
Gala Cinema for Peace (Berlin, Alemanha)
Convidat especiau ara gala d’aunor deth Hestivau Cinema for Peace Berlin, a on autrege un des prèmis e assisténcia en sopar Foreign Policy and Human Rights celebrat ath Reichstag.
Visita en Dublin (Irlanda)
Visita institucionau en Parlament irlandés; conferéncia “Independence, Nationalism and Democracy” en “The University of Dublin” e reünions damb eth baile de Dublin, Lord Mayor Nial Ring, e damb er èx-prumèr ministre irlandés Bertie Ahern.
Conferéncia de premsa en Genèva (Soïssa)
Arrepòrte era demana presentada en comitat de Drets Umans de Nacions Unides contra er Estat espanhòu per violacion de drets politics des deputats empresoadi e des exiliadi.
Conferéncia en Zelebaan (Belgica)
Conferéncia collòqui sus era situacion politica en Catalonha organizada per ProFlandria, entitat dera societat civiu flamenca formada per enterpreneires e professors universitaris.
Visita en Londres (Regne Unit)
Visita institucionau en Palai de Westminster e reünions damb deputats dera Cramba des Comuns e dera Cramba des Lords e conferéncia “The case of Catalonia” en Frontline Club de Londres.
Presentacion deth Conselh pera Republica en Brussèles (Belgica)
Acte de presentacion deth Conselh pera Republica en cap-lòc bèlga.
Conferéncia en Kortrijk (Belgica)
Conferéncia “La crise catalane: une opportunité pour l'Europe” ena Katholieke Universiteit Leuven Associatie de Kortrijk.
Convèrsa publica damb Ai Weiwei (Brussèles, Belgica)
Eth president Puigdemont e er artista dissident chinés Ai Weiwei participen en ua convèrsa entitolada “Democracy aur Tyranny?” Organizada pera Fondacion Cinèma pera Patz en Brussèles.
Debat en Cercle du Lac (Louvain-era-Neuve, Belgica)
Presentacion deth libre “La crise catalane: une opportunité pour l’Europea” convidat pera associacion enterpresariau valona Cercle du Lac.
Hèira Internacionau deth Libre d’Anvèrs (Belgica)
Presentacion deth libre De Catalaanse crisis. Een kans voor Euròpa en Anvèrs damb era preséncia deth baile dera ciutat, Bart de Wever
Conferéncia en Lovaina (Belgica)
Conferéncia “La crise catalane: une opportunité pour l'Europea” en Vesalius Auditorium dera Facultat de Dret dera Universitat de Lovaina.
Fòrum Crans Montana (Genèva, Soïssa)
Intervencion ena session inaugurau damb era conferéncia “L'Union Européenne face aux changements du XXIème siècle: l'impact organique et sécuritaire de la situation en Catalogne”e reünions damb caps d’estat e de govèrn de diuèrsi païsi.
Conferéncia en Cercle de Wallonie (Namur, Belgica)
Conferéncia “La crise catalane est une crise européenne” organizada pera entitat enterpresariau Cercle de Wallonie.
Visita en Tórshavn (Isles Feròe)
Intervencion ena conferéncia “Exercising the right ton self-determination and the right to decide in 21st century democracy” ena Nordic House de Tórshavn e reünions damb es maximaus autoritats politiques deth país.
Visita en Parlament de Flandra (Brussèles, Belgica)
Inauguracion dera exposicion fotografica “Era revolucion des urnes” damb eth president deth Parlament de Flandra, Jan Peumans.
Fòrum B19 Braban (Mont-Saint-Guibert, Belgica)
Convèrsa sus era crisi catalana en un acte organizat per B19 Brabant, entitat enterpresariau dera província de Brabant.
Conferéncia-collòqui en Amsterdam (Païsi Baishi)
Damb eth títol “Sign of the times. Mad as hell” Eth president Puigdemont parle dera situacion politica en Catalonha en Teatre Stadsschouwburg d’Amsterdam.
Taula redona en Munic (Alemanha)
Participacion en debat "Catalonha entre era autonomia e era secession. Fortaleses o febleses d‘Euròpa” en Munic e reünion en Parlament de Bavièra damb eth sòn vicepresident Markus Rinderspacher.
Fòrum Brandtpunt en Kontich (Belgica)
Presentacion dera version neerlandesa deth libre De Catalaanse crisis. Een kans voor Euròpa deuant d’enterpreneires e directius deth fòrum Brandtpunt d’Anvèrs.
Presentacion dera crisi catalana, ua escadença entà Euròpa en Brussèles (Belgica)
Presentacion deth libre deth president en “International Press Center” de Brussèles, acompanhat deth jornalista Olivier Mouton.
Presentacion dera campanha “Un pòble empresoat” en Brussèles (Belgica)
Intervencion en acte de presentacion dera campanha “Un pòble empresoat” deuant dera Comission Europèa e eth Conselh Europèu en cap-lòc bèlga.
Conferéncia academica en Hasselt (Belgica)
Conferéncia inaugurau deth cors de Dret Internacionau e Europèu ena Universitat de Hasselt.
Visita ara Republica e Canton de Jura (Delémont, Soïssa)
Parlament en cap-lòc de Jura en encastre dera Jornada Popular deth canton soís, convidat peth president deth Govèrn de Jura
Fòrum internacionau en Edimburg (Escòcia)
Participacion en fòrum Beyond Borders entà explicar eth conflicte catalan en encastre d’un collòqui entitolat “Where Now For Catalonia and Europe?”.
Conferéncia de premsa en Berlin (Alemanha)
Atencion as mieis de comunicacion abans deth sòn retorn a Belgica.
Atencion as mieis de comunicacion d’arreu deth mon deuant dera preson de Neumünster londeman qu'eth Tribunau Superior de Justícia d’Schleswing-Holstein decretèsse era libertat deth president.
Assisténcia ara celebracion der Estat Liure alemand de Turíngia, en Berlin, convidat peth president Bodo Ramelow.
Conferéncia de premsa en Neumünster (Alemanha)
Atencion as mieis de comunicacion d’arreu deth mon deuant dera preson de Neumünster londeman qu'eth Tribunau Superior de Justícia d’Schleswing-Holstein decretèsse era libertat deth president.
Visita en Helsinki (Finlàndia)
Reünion en Parlament de Finlàndia e conferéncia ena Universitat de Helsinki entà parlar dera futura Republica digitau de Catalonha.
Visita en Genèva (Soïssa)
Participació en el debat "Qui a droit à l’autodétermination?" a la Universitat de Ginebra; assistència al debat “La regressió dels drets Humans a Espanya” a la seu de Nacions Unides i conferència “Does independence still matter in the 21st century?” al Graduate Institute.de Ginebra. Participacion en debat "Qui a droit à l’autodétermination?" Ena Universitat de Genèva; assisténcia ath debat “La regressió dels drets Humans a Espanya” ena sedença des Nacions Unides e conferéncia “Does independence still matter in the 21st century?” en Graduate Institute de Genèva.
Visita en Copenaga (Dinamarca).
Participacion en debat "Catalonia and Europe at a Crossroads for Democracy?” Ena Universitat de Copenaga e visita deth Parlament danés.
09/10/20
21/08/20
20/08/20
29/02/20
15/11/19
15/10/19
03/10/19
24/09/19
13-14/09/19
07/09/19
02/07/19
27/06/19
03/06/19
28/05/19
22/05/19
16/05/19
10/05/19
07/05/19
25/04/19
25/03/19
22/03/19
27/02/19
21/02/19
18/02/19
13/02/19
11-12/02/19
29-30/01/19
20/12/18
15/12/18
13/12/18
08/12/18
28/11/18
21/11/18
19/11/18
11/11/18
29/10/18
25/10/18
18/10/18
11-16/10/18
10/10/18
09/10/18
03/10/18
02/10/18
26/09/18
25/09/18
25/09/18
19/09/18
08/09/18
26/08/18
25/07/18
25/06/18
06/04/18
22-24/03/18
18-21/03/18
22-23/01/18

RESCONTRE DAMB ETH PRESIDENT PUIGDEMONT

Era Casa dera Republica Catalana ei dubèrta a reünions e amassades per part de collectius, entitats e persones que volguen visitar ath president Carles Puigdemont.
Maugrat demorar en exili, contunhe en tot èster eth president legitim de Catalonha e ei per açò qu’eth protocòu e era seguretat contunhen en tot èster factors claus.
Ètz fòrça es persones interessades en visitar era Casa dera Republica, per açò vos demanam que s’ètz interessades en realizar ua amassada damb eth president, mos envietz ua peticion detalhada en corrèu següent: 130president@gencat.cat

A compdar d’ací, analisaram era viabilitat e era possibilitat dera visita. Mos meteram en contacte damb vosati e vos explicaram eth procediment a seguir.
Eth cas qu’era visita sigue publica, e s’atau ac acòrden es parts, publicaríem imatges dera amassada damb eth president Puigdemont en aguesta madeisha pagina.

ERA TUA
AJUDA
EI CLAU

Era Casa dera Republica se finance exclusivaments damb aportacions privades.

Mantier activa era activitat politica dera Casa dera Republica ei ajudar dirèctament ath President dera Generalitat de Catalonha en exili. Solament damb independéncia, libertat e en tot deféner es drets politics e sociaus de Belgica estant se poderà trabalhar ath bastiment d’ua Republica catalana liura; denonciar en còr institucionau d’Euròpa era polititzacion dera justícia espanhòla, era sua manca d’imparcialitat, era sua volontat de perseguir es idèes e hèr evident ath mon es grèus mancances democratiques que se viuen en Estat Espanhòu atau coma era fèrma escomesa deth pòble catalan peth dret d’autodeterminacion, peth dialòg e per ua solucion acordada.

Per açò te demanam que mos ajudes, dera manèra que pogues, e quan pogues. Per petit que sigue eth tòn còp de man, serà benvengut.